Oh,que cansat estic de la meva
covarda,vella,tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble,rica,lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores,a la congregació,els germans dirien
desaprovant:"Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que s'en va del seu indret",
mentre jo,ja ben lluny,em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta,trista,dissortada pàtria.
Paraules que m'agraden, Estimar, Terra, Camí, Caminar, Paraula, Flor.
1 comentari:
Jo també estic cansada d'aquesta meva terra, cansada de veure com s'humilia, i com l'embruten. Però malgrat tot no em cansaré mai d'estimar-la.
Publica un comentari a l'entrada