Era un dia plujós, molt trist , i la gent de nostre petit poble deia,--Mireu, ni el sol ha volgut sortir i avui ni els ocells volen cantar ,també ells estàn tristos.
Tot el poble estava de dol, perquè avui anaven a dir adéu al vell professor, l'home que els havia dedicat tota la seva vida.
Mai havia volgut deixar el poble,ni per fer una bona carrera a la ciutat.
Ell estimava la gent d' aquí, ensenyava a petits i grans, els transmetia la seva saviesa.
Per això, avui, tothom, en un silènci total,acompanyaven el seu estimat professor al seu últim destí.
I sabien que a partir d'ara, aquest poble no seria mai més com abans.
1 comentari:
¡Eres toda una artista, no solo cuando pintas, si no también cuando escribes! Me encanta tu cuento, en el se refleja la sensibilidada que tienes.
Y la foto muy bonita!!!!!!!!!
Te felicito, me siento muy orgullosa de ser tu amiga.
Paca
Publica un comentari a l'entrada