dijous, 9 d’abril del 2009

HERBETES

Basat en "Coratgia" de Caterina Albert


dilluns, 30 de març del 2009

LA MIRADA DE LA NEUS

Era una mirada serena i tranquil-la, càlida. De vegades els ulls li espurnejaven intensos i platejats, però si veia que jo els hi esguardava, es perdien fugaços com la cua d'un estel en la negror de la nit.

dissabte, 28 de març del 2009

PRIMAVERA


PASSEJADA PER LA MEVA TERRASSA


La primavera és l'època de l'any que observo amb més atenció les plantes que tinc a la meva terrassa. També és l'època que elles m'observen ,em fan senyes, com si volguessin dir: "Ho veus com l'hivern ens ha deixat? Sóm com un munt de fulles i branques seques, descolorides i desnotrides. Fes alguna cosa ".

Aleshores sé que ha arribat el ritual anual. Preparo sacs de terra, material i eines per tallar ,nutrir ,podar ,renovar i tot el que fa falta per treure' ls els vestits de l'hivern i posar-les guapes per la primavera.

Són aquests moments que em revelen els seus secrets i capritxos i em demanen favors. Normalment no m'agraden favoritismes, però pel benestar de tothom cedeixo als seus desitjos. A les fredoliques, els busco un bon lloc al sol, i quan alguna ha tingut problemes amb la seva veïna, li dono una altra ubicació. Sempre hi ha la que vol destacar més, la que demana separació del grup, la que vol un espai solitari per a ella sola. Tampoc no tinc problemes amb això. Quan una té mèrits suficients, la col-loco en un lloc especial. Perque el que més m'importa a mi és, que totes estiguin contentes i ben guapes a la meva terrassa.


Corry Kaslander

dimarts, 3 de març del 2009

EL CARRER DELS PETONS de MARCEL FITÉ

Contes a la vora del blog.

Cada nit dormia entre saques de farina en un soterrani fosc.
La matinada li despertaven els sons de la Ciutadella, els tocs dels cornetes, les veus dels sentinelles, l'espinguet de les trompetes, el redoble dels tambors marcant el pas a les desfilades....,i també, sobretot cap al primer foscant, el crit d'angoixa d'algun presoner.

Corry Kaslander

dilluns, 23 de febrer del 2009

CONTES A LA VORA DEL BLOG




Un antic quadern.

Havia vingut a passar uns quants dies a Nargó, el seu poble natal . La seva feina com professor de literatura en un institut a Barcelona, demanava de tant en tant un canvi ,i res millor que passar uns dies a Nargó i gaudir del paisatge que li era tan familiar.
Però en realitat, la seva vinguda tenia un altre raó. Feia temps que tenia fet un esborrany, relacionat amb el món dels reiers,no podia acabar l'escrit per falta d'informació. En assabentar-se que en el poble quedaven supervivents d'aquesta antiga i dura feina, se li va acudir de venir per trobar-se amb aquestes persones i per sort aquest matí ja havia tingut una agradable reunió amb ells; aquest veterans reiers, sí que tenien coses per explicar.
Va venir també una dona que li va donar un antic quadern. Va dir;--Vostè que li agrada tant les coses del nostre país i les històries del passat ,segur que voldra revisar un dietari d'un avantpassat de la família,quí sap, poden haver-hi coses interessants.
I ara estava asseguda amb l'antic quadern entre mans, havia llegit gran part del manuscrit i quan més s'avançava, més s'adonava que això no era un simple dietari, totes les respostes de les seves preguntes estaven aquí. Parlava d'el ferotge personatge "el Comte d'Espanya",donava tot de respostes sobre preguntes d'aquella època fosca, molt complexa i poc conneguda.Va compendre de seguida que aquí havia una història per contar, només corregir-ho i editar-ho, quan més aviat millor.

Corry Kaslander

dissabte, 7 de febrer del 2009

CRÒNIQUES DE LA "VERITAT OCULTA" PERE CALDERS


CAIXA DE MÚSICA

Era l'aniversari de la meva amiga, i li volia regalar una cosa especial, per això vaig anar a la botiga d'articles "ÚLTIMA MODA". Vaig estar una bona estona dintre el local buscant, hi havia moltes coses que m'agradaven, però al final, la meva mirada es va quedar clavada en una caixa lluent, adornada amb pedres de color. Era preciosa. La venedora m'explicava que era una caixa de música, molt especial. Me la va embolicar delicadament i jo contenta, vaig anar directament a casa de la meva amiga. Vaig veure que era l'ultima dels convidats en arribar. El meu obsequi va agradar, la meva amiga n'estava contenta i encara més quan començà a sonar la música.
De sobte, la caixa es va obrir i unes precioses ballarines de carn i ossos, saltaven d'una a una, de la caixa a la taula, i de la taula a terra. Comencen a ballar al so de la música. Un espectacle de màgia increïble, que ens va deixar bocabadats. Tothom ballava, la meva amiga radiava felicitat. La festa va durar hores. Vaja: un èxit total. No es per penjar-me medalles,però s'ha de conéixer que en qüestió de regalar, ningú em pot superar.

Corry Kaslander

dilluns, 26 de gener del 2009

"CORATGIA " de CATARINA ALBERT













RESUM



Unes fines herbetes,

amagades entre pedres,

trepitjades per tothom,

renéixen cada dia

amb orgull i satisfacció.

fan un serrellet verdós,

que m'inspira poesia.


Corry Kaslander