QUEDE CLAR.

QUEDE CLAR.

Quede clar, també, que són covards,
tots aquells qui obliden les arrels.
Seran branca d' empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

OVIDI MONTLLOR.

L'Extinció de l'àliga del bec ample.

L'EXTINCIÓ DE L'ÀLIGA DEL BEC AMPLE. de Jaume Cabré.

RESUM.

És molt greu el que esta passant amb les llengües minoritàries,
algunes poden desaparèixer sense deixar rastre davant la indiferència de tothom.
Com va passar al segle xix amb la llengua Dàlmata. En canvi, sí que tenim consciència del perill d'extinció de la nostra flora i fauna.
Però un poble que es queda sense la seva llengua, perd tota una manera de concebre el món. Per això la desaparició d' una llengua és un desastre.
Esta clar que al futur nomès sobreviuran les llengües de països amb un gran poder polític darrere

Corry.

Correlat Objectiu

CORRELAT OBJECTIU



Havia de fer un truc a la seva amiga Montse, eran amigues desde l'infància, íntimes i inseparables, s'estimaven molt.
Però, ara fa poc, que la Montse s 'havia casat i vivia a una altre ciutat, i ara mantenien el contacte per telèfon.
La Montse era molt feliç amb el seu home, sempre en parlava, en el fons, nomès parlava d'això, "de la seva felicitat "
Doncs avui la tenia que trucar, així havien quedat l'altre dia.
Però, pensant-ho bé, ara li venia més de gust sortir i anar a comprar, ja li trucaria demà.


Corry.

Poema de Salvador Espriu.

Oh,que cansat estic de la meva
covarda,vella,tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble,rica,lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores,a la congregació,els germans dirien
desaprovant:"Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que s'en va del seu indret",
mentre jo,ja ben lluny,em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta,trista,dissortada pàtria.


Paraules que m'agraden, Estimar, Terra, Camí, Caminar, Paraula, Flor.

L'EMPELT - Un dia plujós

Era un dia plujós, molt trist , i la gent de nostre petit poble deia,--Mireu, ni el sol ha volgut sortir i avui ni els ocells volen cantar ,també ells estàn tristos.

Tot el poble estava de dol, perquè avui anaven a dir adéu al vell professor, l'home que els havia dedicat tota la seva vida.

Mai havia volgut deixar el poble,ni per fer una bona carrera a la ciutat.

Ell estimava la gent d' aquí, ensenyava a petits i grans, els transmetia la seva saviesa.

Per això, avui, tothom, en un silènci total,acompanyaven el seu estimat professor al seu últim destí.

I sabien que a partir d'ara, aquest poble no seria mai més com abans.