LES SENYORETES DEL MAR

Paraules misterioses

de colors i peixos,

somnis meravellosos

sentir el mar.

Estimar

la força de les ones,

sentir el vent.

Navegar.


Corry

Hola Corry,

com ja et vaig dir, aquest escrit teu em sembla preciós i, personalment en aquests moments m'inspira...

Petita ferida blanca
que habites dins el meu mar,
potser és hora de ta marxa.
Sagna el meu curar.

Feliç setmana Corry i endavant!!!

Thais

9 / desembre / 2008

LES SENYORETES DEL MAR

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina

J.V Foix

QUEDE CLAR.

QUEDE CLAR.

Quede clar, també, que són covards,
tots aquells qui obliden les arrels.
Seran branca d' empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

OVIDI MONTLLOR.

L'Extinció de l'àliga del bec ample.

L'EXTINCIÓ DE L'ÀLIGA DEL BEC AMPLE. de Jaume Cabré.

RESUM.

És molt greu el que esta passant amb les llengües minoritàries,
algunes poden desaparèixer sense deixar rastre davant la indiferència de tothom.
Com va passar al segle xix amb la llengua Dàlmata. En canvi, sí que tenim consciència del perill d'extinció de la nostra flora i fauna.
Però un poble que es queda sense la seva llengua, perd tota una manera de concebre el món. Per això la desaparició d' una llengua és un desastre.
Esta clar que al futur nomès sobreviuran les llengües de països amb un gran poder polític darrere

Corry.

Correlat Objectiu

CORRELAT OBJECTIU



Havia de fer un truc a la seva amiga Montse, eran amigues desde l'infància, íntimes i inseparables, s'estimaven molt.
Però, ara fa poc, que la Montse s 'havia casat i vivia a una altre ciutat, i ara mantenien el contacte per telèfon.
La Montse era molt feliç amb el seu home, sempre en parlava, en el fons, nomès parlava d'això, "de la seva felicitat "
Doncs avui la tenia que trucar, així havien quedat l'altre dia.
Però, pensant-ho bé, ara li venia més de gust sortir i anar a comprar, ja li trucaria demà.


Corry.

Poema de Salvador Espriu.

Oh,que cansat estic de la meva
covarda,vella,tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble,rica,lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores,a la congregació,els germans dirien
desaprovant:"Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que s'en va del seu indret",
mentre jo,ja ben lluny,em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta,trista,dissortada pàtria.


Paraules que m'agraden, Estimar, Terra, Camí, Caminar, Paraula, Flor.

L'EMPELT - Un dia plujós

Era un dia plujós, molt trist , i la gent de nostre petit poble deia,--Mireu, ni el sol ha volgut sortir i avui ni els ocells volen cantar ,també ells estàn tristos.

Tot el poble estava de dol, perquè avui anaven a dir adéu al vell professor, l'home que els havia dedicat tota la seva vida.

Mai havia volgut deixar el poble,ni per fer una bona carrera a la ciutat.

Ell estimava la gent d' aquí, ensenyava a petits i grans, els transmetia la seva saviesa.

Per això, avui, tothom, en un silènci total,acompanyaven el seu estimat professor al seu últim destí.

I sabien que a partir d'ara, aquest poble no seria mai més com abans.

Zerafina haikú

Aprofundir-me
la innocència teva
buscar la meva.

Zerafina

No m'oblidaré mai de la meva experiència d'un carrer de direcciò única.

Era molt joveneta el dia que vaig agafar la bicicleta per donar una volta per la meva comarca. El camí em va portar a un poble bastant gran i desconegut per a mi.
Tenia curiositat i hi vaig entrar. Els carrers eren bonics, amb botiques i molta gent caminant.
Anava poc a poc per guadir de l'ambient.
Però, de cop i volta, tothom em cridava, el clàxon fort d'un cotxe, que per poc em tira a terra.
Molt espantada vaig saltar de la bici i vaig posar-me a la vorera.
Aleshores un home molt amable em va explicar això de la contradirecció o--direcció única.
Jo no en sabia res, d'aquestes coses perquè jo vivia en una aldea que es deia ''vuit cases'', i tots es trobaven a l'únic carrer que tenia la meva aldea.