LA MIRADA DE LA NEUS

Era una mirada serena i tranquil-la, càlida. De vegades els ulls li espurnejaven intensos i platejats, però si veia que jo els hi esguardava, es perdien fugaços com la cua d'un estel en la negror de la nit.

PRIMAVERA

PASSEJADA PER LA MEVA TERRASSA

La primavera és l'època de l'any que observo amb més atenció les plantes que tinc a la meva terrassa. També és l'època que elles m'observen ,em fan senyes, com si volguessin dir: "Ho veus com l'hivern ens ha deixat? Sóm com un munt de fulles i branques seques, descolorides i desnotrides. Fes alguna cosa ".

Aleshores sé que ha arribat el ritual anual. Preparo sacs de terra, material i eines per tallar ,nutrir ,podar ,renovar i tot el que fa falta per treure' ls els vestits de l'hivern i posar-les guapes per la primavera.

Són aquests moments que em revelen els seus secrets i capritxos i em demanen favors. Normalment no m'agraden favoritismes, però pel benestar de tothom cedeixo als seus desitjos. A les fredoliques, els busco un bon lloc al sol, i quan alguna ha tingut problemes amb la seva veïna, li dono una altra ubicació. Sempre hi ha la que vol destacar més, la que demana separació del grup, la que vol un espai solitari per a ella sola. Tampoc no tinc problemes amb això. Quan una té mèrits suficients, la col-loco en un lloc especial. Perque el que més m'importa a mi és, que totes estiguin contentes i ben guapes a la meva terrassa.

Corry Kaslander

EL CARRER DELS PETONS de MARCEL FITÉ

Contes a la vora del blog.

Cada nit dormia entre saques de farina en un soterrani fosc.
La matinada li despertaven els sons de la Ciutadella, els tocs dels cornetes, les veus dels sentinelles, l'espinguet de les trompetes, el redoble dels tambors marcant el pas a les desfilades....,i també, sobretot cap al primer foscant, el crit d'angoixa d'algun presoner.

Corry Kaslander